Arxiu del Bloc

Imatge

115 dies a l’Ebre

Fer-se petits vora l’Ebre
Crònica d’una sortida amb la historiadora Assumpta Montellà per mirar d’interpretar i entendre els escenaris de la Batalla de l’Ebre

Potser no és fàcil saber quan ens vam fer grans però hi ha moments, pocs, en què tenim el privilegi de tornar a la vida antiga de quan érem petits. T’enfiles a un autocar davant mateix de l’escola i mentre escoltes els somriures lents i adormits dels companys d’excursió fas una ullada enfora per assegurar-te que

CENTRE D'INTERPRETACI+ô

Museu de la Batalla de l’ebre

CORBERA 1

Esglèsia de Corbera d’Ebre.

CORBERA 2 CORBERA 3

CORBERA 4 CASES CAIGUDES

Les runes del poble antic de Corbera.

CORBERA 5 CASA RESTAURADA

HOSPITAL DE SANG 2

Explicacions del sr. Àlvarez, a l’Ermita de Sta. Madrona.

LES CAMPOSINES 1

LES CAMPOSINES 2

Memorial de Les Camposines.

LES CAMPOSINES 5 PAS DE BARCA 1

PAS DE BARCA 2

Pas de la Barca.

PAS DE BARCA 5

TRINXERA LA FATARELLA 4

Trinxeres restaurades de la Fatarella.

no hi ha pares dient adéu. Quan encara clareja el dia una veu metal•litzada per l’altaveu t’explica què faràs des d’aquell moment fins que tornis. I sí, ja et trobes a gust en el vestit sabut de persona petita que aprendrà noms, històries i dolors que potser podies intuir però que avui aprendràs amb noms i cognoms. I la veu. La veu de l’Assumpta Montellà. Com aquella mestra que vas admirar de nen perquè s’estimava el que t’explicava i perquè transmetia la passió pel coneixement i encenia la curiositat per aprendre, sempre, alguna cosa més.

I és als peus del Castell de Miravet on comences a mirar l’Ebre com mai ho havies fet. Un riu de color roig, amarat de pors adolescents que el convertiran en l’escorxador més gran d’una guerra incivil. Sobre la mateixa barcassa que va viure la guerra, sense motor i amb cables de sirga, l’Assumpta pren la veu del barquer, del ponter o de l’infant de lleva i enmig del riu comencem a entendre que poc que en sabíem i que poc hem tractat i reconegut aquestes víctimes nostres. Les mateixes que van fugir o que van soterrar per sempre els murs caiguts del poble de Corbera d’Ebre. I serà a l’església d’aquest poble vell i enrunat, sense sants ni coberta, on la màgia de l’Assumpta ens convertirà en serralades, pobles i noms sobre un terra polsós per mirar d’entendre que les estratègies militars només tenen sentit sense cap sentit i que l’èpica, si existeix, és només pel soldat ras que alguna vegada va creure, innocent, que la seva vida podia valer el somni d’un govern i d’un món millors que no van arribar mai.

Amb les sabates plenes de pols de passejar per aquest poble cobert per setanta-cinc anys de runa i amb el cervell i el cor imitant les panses, arribes al poble nou de Corbera d’Ebre. Hi ha un museu, el Museu de la Batalla de l’Ebre, on ja som petits del tot i podem escoltar els avis d’ulls humits. N’aprenem els noms, les pors, les queixes, les il•lusions trencades i els somnis escapçats.

A dinar. Diuen que dinem al costat de l’ermita de Santa Madrona on l’Assumpta ha convidat un altre guardià de la memòria, el senyor Àlvarez, perquè ens avergonyeixi una mica més: pel que han fet i, sobretot, pel que no han fet els nostres governs. Perquè avui dinem on s’alçava un hospital de campanya i perquè aquestes memòries perduren, només, pel geni tossut dels que habiten prop del riu.

Les trinxeres restaurades a la Fatarella. La darrera parada abans del Memorial de les Camposines. I l’Assumpta, com toca, recordant la vida miserable del soldat que viu per rebre la propera carta i que mor prometent que tornarà aviat. I finalment trobem el silenci d’un minut allargat a tocar de l’ossari amb les restes dels pocs cossos privilegiats que no són encara sota terra i sense nom. Abans del silenci ha estat un nét qui ens ha explicat que no es cansa de buscar l’avi. La tarda es tan perfecte, preciosa i plena de llum que només faltarien uns murs fins l’horitzó per fer-nos entendre aquest cementiri immens de cossos anònims descuidats però mai oblidats.

Petits. Petits per entendre la mida humana de les històries de la Història com ho fan els més petits. Per no entendre res de les grans maleses humanes com, de fet, no ho poden entendre els nostres petits. Petits escoltant tots i cadascun dels testimonis que apareixen i desapareixen del barret savi de l’Assumpta. Petits per enfilar-nos cansats a un autocar, forçar bromes de darrera hora, cantar un gol que no servirà per res i tornar al punt de partida com l’heroi malvat de Blade Runner per explicar als de casa: “He vist coses que vosaltres, els humans, no creuríeu mai de la vida.”

Amics de Santa Anna, 25 d’octubre de 2014

Fotos: Dalmau Vives
Text: Francesc de Dalmases

Anuncis
Imatge

Concert Carles Cases

Dijous, 27 de novembre vam tenir l’oportunitat i el privilegi d’escoltar a l’escola el gran músic Carles Cases.

Ens va oferir les peces músicals del seu CD, “Carles Cases diu Llach”.
Un CD amb cancons de l’època  quan, en Carles col.laborava estretament amb en Lluís Llach,  els anys 80-90. Temes  tan coneguts com:  Amor particular, Laura, Un núvol blanc, entre d’altres.

El van acompanyar els seus col.laboradors, Jordi Farrés  a la guitarra i . Cordero al contrabaix.

Músiques que ens van emocionar. Moments que vam compartir amb uns quants socis i amics que ens van acompanyar. Ho vam escoltar a la Sala Gran de l’escola i vam estrenar la seva nova imatge: una sala renovada i amb grans possibilitats per organitzar-hi moltes més activitats.

Aquí us deixem unes imatges, on podreu veure alguns dels moments viscuts ahir….

foto concert 1

IMG_4342IMG_4334 (2)