Category Archives: General

Django Reinhardt i Elisenda Julià tornen a escola

L’esperit de Django Reinhardt segueix el ritme del Minor Swing i enfila les escales de la casa gran l’escola. Fa prop d’una hora que els Scaramouche ofereixen una classe magistral de gypsy jazz al vestíbul. Els Amics de l’Escola Santa Anna tenim el privilegi de tancar aquest curs amb un concert en format acústic que impacta a tots els qui no coneixíem el quartet. 

L’excusa de tot plegat és fer tornar a l’escola l’Elisenda Julià. Exalumna i llicenciada en farmàcia, ha fet de la veu un instrument capaç de tots els registres i de totes les subtileses. L’acompanyen en Diego Mena i en Jacob Marcé, amb les guitarres, i en Jon Unanua al contrabaix.

 L’Elisenda diu que està nerviosa de tornar a l’escola i els pares que fem de públic sentim aquell punt d’enyorança amb el record de quan són petits i l’orgull indissimulat de quan són grans i ens captiven.

 I Amics de Santa Anna és això, també. Entendre l’escola com l’espai de formació i de creixement que va molt més enllà de les matèries concretes. Un espai únic que tenim la sort de viure i el deure de cuidar. 

 Per això lliguem el passat amb el present i el present amb el futur; per això busquem veus que ens faci pensar i espais que ens facin aprendre. I potser per això el curs acaba a ritme de jazz.

 Acabem el vi i acaba el concert quan s’esvaeixen els darrers acords. Sortim el pati amb el mig somriure plàcid de les nits d’estiu. Feina feta, curs finit. Aprendrem dels errors, repetirem els encerts i hi tornarem d’aquí a dos mesos i mig. Hi sereu, oi?

0103

Anuncis

L’ESPAI DE PENSAR

Aquest curs l’Associació Amics de Santa Anna ha organitzat un cicle titulat ”L’espai de pensar” amb la presència de tres persones fonamentals del pensament del nostre país. Les tres xerrades ens van permetre reflexionar i discutir sobre aspectes que ens afecten i que sovint, en un món tan convuls, ens passen per alt.

La primera xerrada va ser dirigida per Enric Canet, del Casal dels Infants del Raval. Amb ell vam poder conèixer de primera mà la realitat d’un entorn allunyat del nostre Eixample i que moltes vegades ignorem. Tot i  mostrar-nos una realitat dura, l’Enric no va abandonar mai l’optimisme i la força que l’acompanya en la seva tasca. Tot un exemple.

La segona xerrada va anar a càrrec de Marina Garcés, que com a curiositat direm que ha sigut alumna de l’Escola Santa Anna. La Marina -una de les filòsofes i assagistes més reconegudes de l’escenari cultural actual, impulsora del col·lectiu Espai en Blanc, centrat en el pensament crític i experimental- va centrar les seves reflexions en un dels principals fronts de la crisi del nostre temps: la saturació i la impotència que assetgen la tasca educativa i l’acció cultural.

Finalment, Xavier Antich, professor d’Estètica de la Universitat de Girona, va parlar-nos de la capacitat que tenim les persones per poder transformar la societat. Mentre es desenvolupava la conversa, ens va aconsellar tres llibres i una sèrie que hauríem de llegir, rellegir o visionar: “Crim  i càstig” de Dovstoieski, “El raïm de la ira” de John Steinbeck i “Temps difícils” de Dickens, i la sèrie “The Newsroom”.

Als membres i simpatitzants de l’Associació Amics de Santa Anna se’ns ha girat feina d’estiu i moltes ganes d’organitzar un cicle com aquest.

Xerrada “Gens i cognoms”

Dijous 10 de març, vam tenir el plaer d’escoltar en Jaume Bertranpetit, parlant-nos sobre els gens i els cognoms.

Va ser una xerrada distreta, interessant on el Jaume, amb la seva capacitat comunicadoraa ens va oferir un enfocament cientific i diferent de l’origen dels cognoms.

Un cop acabada la conferència, vam  compartir  tots plegats una copa de vi i un pica pica. Va ser una estona molt agradable i distesa.

IMG_4108 IMG_4112 IMG_4121

l’ASSOCIACIÓ AMICS SANTA ANNA RECORDA LA MÚRIEL.

El 23 de febrer de 2012 l’Escola Santa Anna va acollir la Muriel Casals. Els Amics de Santa Anna van organitzar la xerrada que ella mateixa va proposar de titular ‘Tenir un país per salvar una llengua’. La xerrada i el diàleg posterior van servir per mostrar el millor d’una Muriel d’aparença fràgil i pensament robust.

Muriel Casals forma part de la saviesa i el coneixement d’aquest país. I en forma part perquè va saber trobar respostes evidents a qüestions complexes. Com aquell 29 de juny de 2013 en què ens va mirar els ulls i va dir: “No som aquí per buscar un somni. Nosaltres som el somni.

A l’hora d’acomiadar-la hem volgut recordar aquella xerrada a l’escola amb algunes de les reflexions que vam poder escoltar i que avui són plenament vigents.

Elogi de la política participada: ”Sovint ens preguntem com és que Catalunya existeix després de tres segles de repressió política, social i cultural. Doncs hi som perquè sempre ha existit una societat tenaç i tossuda que té molt clar que vol sobreviure. Un poble que no ha tingut Estat està molt més preparat per la vida cívica que no pas per la vida política. I això no és bo perquè la vida política és necessària. El més positiu del moment actual és que el civisme i la política s’han trobat i van de bracet. Per això ara va de veres: el poble ho demana, sorgeix la demanda des de baix, i el poder polític hi encaixa i vol que es faci realitat. La comunió entre el món polític i societat civil fa que aquest procés de transició nacional sigui imparable.”

El valor d’una societat diversa: “Som fets de barreja. Tots tenim algun parent que no parla català. A bona part de les famílies catalanes hi ha barreja de llengües, sobretot del castellà però també d’altres llengües. El fet de no haver pogut viure amb normalitat la pròpia diversitat ens ha fet molt respectuosos amb la diversitat dels altres. En una Catalunya independent poden passar moltes coses però el que segur que no passarà mai és que algú pateixi per tenir una identitat diferent. Mai violentarem la identitat d’algú altre perquè sabem com es pateix i com n’és d’injusta aquesta discriminació.”

El veïnatge amb Espanya: “Penso que els vincles emocionals amb l’Estat espanyol són enormement positius. Que una part de la població tingui lligams sentimentals forts amb el país veí –vincles de sang, econòmics, comercials, territorials…- és una bona oportunitat. Els Estats són responsables de garantir un bon veïnatge amb les nacions que els envolten i res millor per mantenir i promocionar aquests lligams sentimentals per tal que això sigui possible. Pels catalans serà un actiu però també ho serà pels espanyols perquè els permetrà relaxar-se. Ara els neguiteja escoltar les nostres reivindicacions lingüístiques i culturals però quan siguem veïns ho normalitzaran com ho entenem amb qualsevol altre Estat amb una llengua i una cultura pròpies. Tindrem la mateixa relació de simpatia que tenen ara els espanyols amb els portuguesos que van fer aquest pas fa quatre segles.”

Procés constituent: “Hi ha una enorme energia positiva al si de la societat catalana que vol pensar i repensar com serà el futur Estat català i això és molt positiu perquè ens garanteix un procés de constitució molt participatiu, d’una alta qualitat democràtica.”

La casa comuna europea: “Europa està en construcció –com ho està Catalunya- i per convertir-se en una pàtria comuna per als europeus necessita resoldre democràticament els reptes polítics que té plantejats. Un d’aquests reptes és Catalunya i aquesta repte ens acosta a Europa. Hi serem per ajudar-los i per ajudar-nos”.

El diàleg i la negociació: “Aviat estarem immersos en un procés complex de negociació amb l’Estat espanyol. No ens aixecarem un dia i Catalunya serà independent. Hi haurà un procés de negociació que probablement requerirà la presència d’àrbitres internacionals. Quan anunciem i haguem fet el gest polític d’allò que volem ser caldrà aquest arbitratge. Haurem de negociar com ens repartim els béns, les obligacions… M’agrada pensar que serà l’inici d’una relació d’amistat amb Espanya.”

Com viure aquest moment: “No totes les generacions tenen la sort de viure un moment tan exaltant com és la constitució d’un nou país. Tenim la responsabilitat i la oportunitat de fer-ho bé en homenatge a totes aquelles persones que van ser la nostra resistència en moments molts durs i que no han pogut arribar fins aquí. Som aquí perquè grups de resistents enormement valents i tenaços van decidir continuar la seva feina després de la guerra espanyola, durant tota la dictadura, durant els anys durs de la incipient democràcia espanyola, i molt abans, durant tres-cents anys. Fins ara. Ho hem de viure amb aquesta il·lusió i també amb aquesta responsabilitat.”

Francesc de Dalmases

412281_465132176847225_1884265792_o

Imatge

115 dies a l’Ebre

Fer-se petits vora l’Ebre
Crònica d’una sortida amb la historiadora Assumpta Montellà per mirar d’interpretar i entendre els escenaris de la Batalla de l’Ebre

Potser no és fàcil saber quan ens vam fer grans però hi ha moments, pocs, en què tenim el privilegi de tornar a la vida antiga de quan érem petits. T’enfiles a un autocar davant mateix de l’escola i mentre escoltes els somriures lents i adormits dels companys d’excursió fas una ullada enfora per assegurar-te que

CENTRE D'INTERPRETACI+ô

Museu de la Batalla de l’ebre

CORBERA 1

Esglèsia de Corbera d’Ebre.

CORBERA 2 CORBERA 3

CORBERA 4 CASES CAIGUDES

Les runes del poble antic de Corbera.

CORBERA 5 CASA RESTAURADA

HOSPITAL DE SANG 2

Explicacions del sr. Àlvarez, a l’Ermita de Sta. Madrona.

LES CAMPOSINES 1

LES CAMPOSINES 2

Memorial de Les Camposines.

LES CAMPOSINES 5 PAS DE BARCA 1

PAS DE BARCA 2

Pas de la Barca.

PAS DE BARCA 5

TRINXERA LA FATARELLA 4

Trinxeres restaurades de la Fatarella.

no hi ha pares dient adéu. Quan encara clareja el dia una veu metal•litzada per l’altaveu t’explica què faràs des d’aquell moment fins que tornis. I sí, ja et trobes a gust en el vestit sabut de persona petita que aprendrà noms, històries i dolors que potser podies intuir però que avui aprendràs amb noms i cognoms. I la veu. La veu de l’Assumpta Montellà. Com aquella mestra que vas admirar de nen perquè s’estimava el que t’explicava i perquè transmetia la passió pel coneixement i encenia la curiositat per aprendre, sempre, alguna cosa més.

I és als peus del Castell de Miravet on comences a mirar l’Ebre com mai ho havies fet. Un riu de color roig, amarat de pors adolescents que el convertiran en l’escorxador més gran d’una guerra incivil. Sobre la mateixa barcassa que va viure la guerra, sense motor i amb cables de sirga, l’Assumpta pren la veu del barquer, del ponter o de l’infant de lleva i enmig del riu comencem a entendre que poc que en sabíem i que poc hem tractat i reconegut aquestes víctimes nostres. Les mateixes que van fugir o que van soterrar per sempre els murs caiguts del poble de Corbera d’Ebre. I serà a l’església d’aquest poble vell i enrunat, sense sants ni coberta, on la màgia de l’Assumpta ens convertirà en serralades, pobles i noms sobre un terra polsós per mirar d’entendre que les estratègies militars només tenen sentit sense cap sentit i que l’èpica, si existeix, és només pel soldat ras que alguna vegada va creure, innocent, que la seva vida podia valer el somni d’un govern i d’un món millors que no van arribar mai.

Amb les sabates plenes de pols de passejar per aquest poble cobert per setanta-cinc anys de runa i amb el cervell i el cor imitant les panses, arribes al poble nou de Corbera d’Ebre. Hi ha un museu, el Museu de la Batalla de l’Ebre, on ja som petits del tot i podem escoltar els avis d’ulls humits. N’aprenem els noms, les pors, les queixes, les il•lusions trencades i els somnis escapçats.

A dinar. Diuen que dinem al costat de l’ermita de Santa Madrona on l’Assumpta ha convidat un altre guardià de la memòria, el senyor Àlvarez, perquè ens avergonyeixi una mica més: pel que han fet i, sobretot, pel que no han fet els nostres governs. Perquè avui dinem on s’alçava un hospital de campanya i perquè aquestes memòries perduren, només, pel geni tossut dels que habiten prop del riu.

Les trinxeres restaurades a la Fatarella. La darrera parada abans del Memorial de les Camposines. I l’Assumpta, com toca, recordant la vida miserable del soldat que viu per rebre la propera carta i que mor prometent que tornarà aviat. I finalment trobem el silenci d’un minut allargat a tocar de l’ossari amb les restes dels pocs cossos privilegiats que no són encara sota terra i sense nom. Abans del silenci ha estat un nét qui ens ha explicat que no es cansa de buscar l’avi. La tarda es tan perfecte, preciosa i plena de llum que només faltarien uns murs fins l’horitzó per fer-nos entendre aquest cementiri immens de cossos anònims descuidats però mai oblidats.

Petits. Petits per entendre la mida humana de les històries de la Història com ho fan els més petits. Per no entendre res de les grans maleses humanes com, de fet, no ho poden entendre els nostres petits. Petits escoltant tots i cadascun dels testimonis que apareixen i desapareixen del barret savi de l’Assumpta. Petits per enfilar-nos cansats a un autocar, forçar bromes de darrera hora, cantar un gol que no servirà per res i tornar al punt de partida com l’heroi malvat de Blade Runner per explicar als de casa: “He vist coses que vosaltres, els humans, no creuríeu mai de la vida.”

Amics de Santa Anna, 25 d’octubre de 2014

Fotos: Dalmau Vives
Text: Francesc de Dalmases

115 dies a l’Ebre.

Comencem un nou curs amb molta il.lusió.
La primera activitat serà una segona sortida, dissabte 25 d’octubre, amb la historiadora Assumpta Montellà. El curs passat vam compartir amb ella la història profundament commovedora de “La Maternitat d’Elna”. La Maternitat d’Elna (ed. Ara llibre, sèrie H) va ser el seu primer gran treball publicat sobre recerca i ha resultat un èxit espectacular de crítica i de públic. Enguany el nostre escenari serà l’Ebre, concretament la batalla més sagnant de la Guerra Civil en primera persona.
115 dies a l’Ebre és una documentada aproximació al dia a dia de la batalla de l’Ebre, amb detalls estratègics i militars, però sobretot és una mirada apassionada cap al vessant més humà de l’episodi.

 

Visita a la Maternitat d’Elna.

Vam estar a Elna, a la platja d’Argelers, a Cotlliure… amb  la historiadora i escriptora Assumpta Montellà.
L’Assumpta Montallà ens diu que la seva veritable vocació és mirar i remirar papers, buscar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país.
Va ser una jornada plena d’emocions, de sentiments a flor de pell, amb relats  d’històries humanes de misèria, de dolor, de solidaritat, de germanor.
 Alguns, bastants, hi vam reconèixer els relats de familiars nostres. Vam recordar i entendre els silencis dels avis quan es parlava d’aquells temps i vam poder reconciliar-nos amb la generació que va callar i que va fer del silenci una manera d’0blidar tot aquell dolor.
Aquí teniu unes fotografies que resumeixen alguns dels moments viscuts per tots els participants.
A. MACHADO

Tomba de Machado, a Cotlliure. El seu record sempre hi és present.

CAMP D'ARGELERS 1

Dues imatges a la platja D’Argelers. Anant cap a la vora de la mar, on faríem un minut de silenci i a sota, tots agafats de les mans fent un cercle.

GRUP 3 (1)

INTERIOR MATERNITAT 1

Interior de la Maternitat d’Elna.

LA MATERNITAT D'ELNA

Exterior de la Maternitat d’Elna.

ESCOLTANT ATENTAMENT

El resum de la jornada, és aquesta imatge. L’Assumpta parlant i la resta de persones escoltant amb silenci.